10 anys restaurant l'església de Sant Jaume de Riudoms / Joan Figuerola Mestre
Figuerola i Mestre, Joan


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 6-13 : il. (Història) 

L'Inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya inclou l'Església de Sant Jaume de Riudoms com una obra renaixentista important, construïda entre els anys 1576 i 1617 sota la direcció dels arquitectes Pere Blai i Joan Mas, en el moment d'introducció de les noves idees humanistes, culturals i arquitectòniques a Tarragona, en l'anomenada Escola del Camp. Davant dels importants valors patrimonials de l'edifici, la diversitat d'obres de reparació necessàries per mantenir en bon estat l'edifici, les noves necessitats funcionals i requeriments normatius vigents, la Parròquia de Sant Jaume promou l'any 2013 la redacció d'un Pla Director de Restauració del conjunt. Jacqueline Pacheco, en aquell moment arquitecta territorial de Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el seu informe de 20 de maig de 2013 manifesta que ", ja que permetrà tenir una temporització, una priorització i una dimensió econòmica de les tasques que cal realitzar per a la seva correcta conservació".

Els Llocs d'enterrament a l'església de Riudoms (s. XVI-XIX) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 14-19 : il. (Història) 

Amb la voluntat de construir una cripta on dipositar les despulles del beat Bonaventura Gran (1620-1684), fill de la vila, que havien de ser traslladades de Roma a Riudoms, entre la primavera i l'estiu de l'any 1972 es van fer diverses prospeccions arqueològiques en el subsol de l'església parroquial i, finalment, s'obriren els carners de l'enfront de la capella del beat Bonaventura i del bell mig de la nau. Les fosses descobertes feien entre quatre i cinc metres d'amplada i tres de profunditat. A l'interior s'hi pogueren veure restes de cadàvers, fustes d'alguns tauùts, papers de colors amb què solien ser guarnits els fèretres, antigues imatges de l'església -el Joanet / Jueuet de la canya verda, per exemple- i materials de rebuig d'obres. L'empresa constructora de la cripta no reeixí i, finalment, el cos del franciscà fou dipositat primer als peus del presbiteri major i més tard a la capella Fonda o del Sagrari.

Llarga vida al món associatiu de Riudoms! / Arnau Carbonell Ollé
Carbonell Ollé, Arnau


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 20-21 (Finestra a l'actualitat) 

A Riudoms tenim més de quaranta entitats que abracen àmbits tan diversos com l'educació, l'esport, la religió, la política, la cultura o els drets dels animals, entre d'altres. Tots plegats ens omplim la boca dient que les entitats són un dels motors principals del nostre Riudoms, i això no es diu per dir, es diu perquè és així i és com ha de continuar sent. Costa molt trobar un cap de setmana de l'any en què no tinguem cap activitat organitzada per alguna de les entitats de Riudoms, i tot això cal valorar-ho. Els que em coneixeu sabeu que fa anys que estic involucrat en el teixit associatiu del poble motiu pel qual la Maria Eugènia em va proposar escriure aquestes línies per a la revista Lo Floc fent una radiografia del món de l'associacionisme de Riudoms des d'una mirada local i jove.

Apunts sobre el voluntariat cultural / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 25 (Finestra a l'actualitat) 

Tal com afirma Sergi Pardos-Prado, Catalunya disposa d'una llarga trajectòria de voluntarisme social el qual, en els seus inicis estava molt vinculat a l'església catòlica sobretot en matèria d'educació, ajut als pobres, atenció als malalts, infants i vells, com per exemple en entitats tan conegudes com Càritas, Mans Unides o l'Apostolat del mar. Sovint aquestes entitats tenien el paper de suplir l'administració quan aquesta no cobria les necessitats bàsiques dels individus, especialment en educació, sanitat i assistència. L'instint d'ajudar els altres obeeix a la voluntat de millorar la societat sobretot en moments crítics com les catàstrofes car, malgrat que ens trobem en una època en què domina l'individualisme, el món occidental es troba en una fase de transformació constant i de canvis de tota mena. (vegeu A canvi de res? Els perquès del civisme actual, editorial Pòrtic, 2005).

El Canvi climàtic a escala global i a escala catalana : una breu aproximació / David Saurí
Saurí, David


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 26-31 (El Floc verd) 

El clima de la Terra ha experimentat nombrosos canvis al llarg dels 4.500 milions d'anys d'història del planeta, sempre per motius naturals, vinculats a canvis en l'òrbita terrestre (i, per tant, a canvis en l'energia solar rebuda per la Terra) o bé producte d'esdeveniments de gran impacte com la caiguda de meteorits i vulcanisme a gran escala. Tots aquests fenòmens han incidit en alteracions en la temperatura mitjana del planeta, amb alternança de períodes més freds i més càlids.

Per què no hi ha aigua a l'embassament de Riudecanyes? / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 32-39 (El Floc verd) 

Com és de greu la situació de l'embassament de Riudecanyes? El sistema de pantans de Siurana-Riudecanyes pateix el pitjor episodi de sequera des que es construí el pantà de Siurana l'any 1973. A finals de juny de l'any 2023, el pantà de Riudecanyes es troba al 6,19 per cent de la seva capacitat, i conté 0,329 hm3 dels 5,322 hm3 màxims. En una situació similar es troba l'embassament de Siurana, al 6,4 per cent de la seva capacitat amb un continent de 0,782 hm3 dels 12,218 hm3 màxims. En l'assemblea ordinària de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, celebrada el 4 de maig de 2023, es va informar que no s'iniciaria el reg la temporada 2023 per manca d'aigua -l'any 2022 la temporada de reg va començar el 20 de juny i va durar deu setmanes, una hora per dret. Aquest fet pot comportar la pèrdua de 4.000 hectàrees d'avellaners que depenen de l'aigua del pantà de Riudecanyes. Això podria suposar pràcticament el final del cultiu de l'avellaner al nostre territori, ja que l'any 2021 es va tenir registre de solament 5.765 hectàrees d'aquest cultiu en regadiu a la província de Tarragona. Així mateix, s'espera perdre la collita d'oliva d'aquelles explotacions que no tinguin alternatives de reg i l'assecament de nombrosos pous.

Els Beneficis de l'avellana de Riudoms / Arnau Bes Pastor
Bes Pastor, Arnau


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 50-53 (Agroecologia) 

Després de realitzar l'anàlisi nutricional de l'oli d'oliva verge extra en l'anterior article publicat el trimestre passat, aquesta vegada és el torn d'un dels altres aliments de producció local per excel·lència: l'avellana. L'avellana està classificada dintre del grup dels fruits secs, dins del qual hi podem trobar també ametlles, nous, festucs, cacauets, nous de Brasil, pinyons i castanyes, com a més destacats. Tots aquests aliments tenen diversos trets característics en comú, per això formen part del mateix grup alimentari, i és que en la seva composició natural -sense manipulació humana- conté menys d'un 50 per cent d'aigua, i la seva distribució de macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) és relativament semblant tot i que, aprofundint més, sí que trobem diferències destacables entre ells. Pel que fa a la producció, l'avellana de Riudoms està inclosa dins de la denominació d'origen protegida (DOP Avellana de Reus). Aquesta DOP està regulada per la Unió Europea i denota bàsicament unes característiques al producte particulars d'aquesta regió geogràfica i una qualitat excel·lent. Tot i això, la tendència els últims anys és d'una clara baixada en la producció.

Més Miró a Mont-roig / Carles Martí Martí
Martí Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 54 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Mioia Miró Mont-roig / Martí Rom : Arola Edicions, 2023

Amb aquest original títol l'especialista de l'obra mironiana Miquel Martí Rom ha publicat el tercer de la sèrie de llibres dedicats a la relació fluïda i eficaç entre el pintor Joan Miró i el seu poble, Mont-roig del Camp.

Memòries de guerra i postguerra / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 55 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Sota un cel de cendra : diaris de guerra i postguerra (1936-1942) / Joan Torres Magriñà ; Joan Andreu Torres Sabaté (Ed.). Riudoms : l'autor, 2021

Joan Andreu Torres Sabaté ha tingut el bon encert de publicar els dietaris de guerra i postguerra (1936-1942) del seu pare Joan Torres Magriñà (1920-2011), aplegats amb el títol d'un vers de Josep Carner, Sota un cel de cendra (2021). Es tracta d'una crònica dels fets viscuts pel protagonista en un període que va des de l'esclat de la guerra, quan és cridat a files a la quinta del Biberó, fins que fou llicenciat del servei militar, fet a posteriori, a les illes Canàries.

Pau Serramià, l'escultor que dibuixava còmic / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 6-11 : il. (Crestall) 
Notes.

Fa anys que en un racó d'aquest riu, a tocar de la Cava (abans, ara Deltebre), vora la desembocadura l'aigua regolfa, sedimenta les seves darreres aportacions i crea una remor de veus que no només entenen granotes, anguiles i esplugabous, sinó també l'orella fina dels que s'hi saben atansar amb cura i humanitat. Una de les persones que més i millor han sabut entendre aquest petit país, és el Paco Morales (1949-2023). No se sap quan se li despertà aquest amor pels pensaments i l'acció de l'Ebre: n'hi ha que diuen que és de naixement, d'altres, que era una part de riu alçat en carn mortal i, consequùentment, una forma més de creació de lo riu. Sigui com sigui, a les darreries dels anys seixanta del segle passat, al capdavall del carrer del Trinquet, Paco Morales va crear un espai on convocar, exposar i donar veu humana a les remors i vida de qualsevol corrent.

Cetacis del Mediterrani. Dofins i balenes de les nostres costes / Cel Bonet Cabestany
Bonet Cabestany, Cel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 12-17 (Finestra a l'actualitat) 
Notes.

Aquest trimestre poso fil a l'agulla a la meva primera col·laboració a la revista Lo Floc per escriure-hi un petit article i és que, com diu Jacques-Yves Cousteau, "Només protegim allò que estimem, només estimem allò que entenem i només entenem allò que ens ensenyen". Així, doncs, permeteu-me ensenyar-vos quatre coses sobre aquests animals tan meravellosos que són els cetacis i que podem veure fins i tot a casa nostra, molt a prop de Riudoms.

La Meva experiència en matèria documental en els mercats de vell / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 18-19 : il. (Finestra a l'actualitat) 

En els darrers anys determinats membres de població nouvinguda, sobretot la procedent del Magreb i també autòctons, s'han especialitzat en el buidatge dels interiors d'immobles dels difunts (pisos i cases) i la posterior venda del seu contingut en mercats a l'aire lliure que setmanalment hi ha arreu de Catalunya. El més conegut sens dubte és el dels Encants de Barcelona, però n'hi ha molts d'altres propers a nosaltres que podem esmentar com per exemple els mercats de Reus o el de les Borges Blanques. Dècades enrere ja hi havia una xarxa de compradors ambulants, alguns d'ètnia gitana, que viatjaven pels pobles amb la finalitat de adquirir mobles o qualsevol cosa vella que tingués valor. Aquesta funció també existia de forma fixa amb comerciants locals que es dedicaven a la compra-venda de mercaderies de segona mà, una activitat que encara és manté i que els que s'hi dediquen s'anomenen brocanters.

El Cinquè (i últim) any dels "Avis i àvies de Riudoms per la llibertat" / Maria Eugènia Perea Virgili
Perea Virgili, Maria Eugènia


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 20-21 : il. (Finestra a l'actualitat) 

Tot arriba un dia que s'acaba. Després de cinc anys o, el que és al mateix, al cap de 260 dissabtes de sortir ininterrumpidament per defensar la llibertat del poble català, els Avis i àvies de Riudoms per la llibertat pleguen. O potser seria més precís dir que qui hi ha estat tot aquest temps al capdavant, el Joan Mestre Domingo, fa un pas al costat a l'espera que, tal vegada, un dia surti algun altre voluntari per continuar l'empresa. Han estat moltes setmanes d'esforç i constància, qualitats que al Joan no se li poden negar.

Eugeni Perea. Res no és excessiu si el cor ho diu / Jesús Bernat Agut
Bernat Agut, Jesús


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 22-25 : il. (Homenatge) 

El dia 18 de febrer d'enguany es va celebrar -i aquest és el mot precís, perquè es va tractar d'una festa, una celebració- un acte d'homenatge a Eugeni Perea amb motiu del seu setantè aniversari. I podríem dir que tota excusa és bona, com en aquest cas un múltiple de deu, per retre un més que merescut homenatge a una persona que, més enllà dels tòpics, s'ho mereix i s'ho mereixia ja feia molt de temps: deu ser un d'aquells casos en què la seva discreció i modèstia han fet que potser per a les persones que no el coneixen de manera aprofundida no es fes tan evident la seva gran trajectòria. Aquest volum, Eugeni Perea Simón: escriptor, historiador, arxiver i poeta (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023), completa l'acte de reconeixement i la celebració, dues cares de la mateixa moneda, que han estat organitzades ambdues per la seva filla Maria Eugènia Perea Virgili, una veritable feinada -només possible gràcies a la il·lusió i l'empenta-, ja que tant l'acte d'homenatge com el llibre han estat molt complexos de gestionar atesa la gran participació en tots dos casos.

Paco Morales, escultor de l'Ebre / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 26-27 : il. (Homenatge) 

Fa anys que en un racó d'aquest riu, a tocar de la Cava (abans, ara Deltebre), vora la desembocadura l'aigua regolfa, sedimenta les seves darreres aportacions i crea una remor de veus que no només entenen granotes, anguiles i esplugabous, sinó també l'orella fina dels que s'hi saben atansar amb cura i humanitat. Una de les persones que més i millor han sabut entendre aquest petit país, és el Paco Morales (1949-2023). No se sap quan se li despertà aquest amor pels pensaments i l'acció de l'Ebre: n'hi ha que diuen que és de naixement, d'altres, que era una part de riu alçat en carn mortal i, consequùentment, una forma més de creació de lo riu. Sigui com sigui, a les darreries dels anys seixanta del segle passat, al capdavall del carrer del Trinquet, Paco Morales va crear un espai on convocar, exposar i donar veu humana a les remors i vida de qualsevol corrent.

Allò de la sostenibilitat... / Manuel Gazo, Mercedes López
Gazo Pérez, Manel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 28-31 : il. (Lo Floc verd) 

Una bona definició de sostenibilitat seria aquell conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana. L'adjectiu sostenible es pot aplicar a tot allò que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l'equilibri ecològic. Ara ja sabem què vol dir el substantiu i què vol dir l'adjectiu; probablement si tenim entre 16 i 21 anys haurem desconnectat entre la segona i la tercera frase. Però és justament a aquest col·lectiu, el dels joves d'entre 16 i 21 anys a qui hem pretès fer arribar el concepte de sostenibilitat a través dels Programes de Formació i Inserció (PFI). Els PFI són cursos que el Departament d'Educació ofereix als joves d'aquesta franja d'edat que no han obtingut el graduat en ESO.

El Pols del Cerap



En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 32-39 : il.

L'Oli d'oliva verge extra / Arnau Bes Pastor
Bes Pastor, Arnau


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 46-47 : il. (Agroecologia) 

L'oli d'oliva és realment "or líquid"? Tots hem sentit afirmar-ho moltes vegades ja que tant Riudoms com municipis del nostre voltant en són grans productors i atès que forma part dels aliments típics de la famosa dieta mediterrània. Però... realment sabem quina és la seva composició nutricional detallada per poder afirmar amb coneixement de causa que vertaderament sí que és "or líquid"? O bé ho diem per dir alguna cosa o per creença popular? Així, doncs, en el present article us proposo descobrir amb profunditat i raonament científic les propietats nutricionals de l'oli d'oliva verge extra (OOVE). Certament, l'OOVE té propietats que el fan un aliment molt interessant i beneficiós.

Més que un homenatge a Eugeni Perea / Joan Anton Rabella Ribas
Rabella i Ribas, Joan Anton


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 48-52 : il. (Ressenya) 
Ressenya de:
. Eugeni Perea Simón : escriptor, historiador, arxiver i poeta : miscel·lània d'homenatge en ocasió del seu 70è aniversari / [Maria Eugènia Perea Virgili (Ed.). Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023

El dia 18 de febrer d'enguany es va celebrar -i aquest és el mot precís, perquè es va tractar d'una festa, una celebració- un acte d'homenatge a Eugeni Perea amb motiu del seu setantè aniversari. I podríem dir que tota excusa és bona, com en aquest cas un múltiple de deu, per retre un més que merescut homenatge a una persona que, més enllà dels tòpics, s'ho mereix i s'ho mereixia ja feia molt de temps: deu ser un d'aquells casos en què la seva discreció i modèstia han fet que potser per a les persones que no el coneixen de manera aprofundida no es fes tan evident la seva gran trajectòria. Aquest volum, Eugeni Perea Simón: escriptor, historiador, arxiver i poeta (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023), completa l'acte de reconeixement i la celebració, dues cares de la mateixa moneda, que han estat organitzades ambdues per la seva filla Maria Eugènia Perea Virgili, una veritable feinada -només possible gràcies a la il·lusió i l'empenta-, ja que tant l'acte d'homenatge com el llibre han estat molt complexos de gestionar atesa la gran participació en tots dos casos.

La Radiodifusió a Riudoms / Oriol Domingo Martí
Domingo Martí, Oriol


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 6-13 (Història) 

La premsa i els mitjans de comunicació locals han tingut i tenen un paper fonamental en la societat local, han actuat i actuen com un òrgan informatiu i divulgatiu que expliquen als ciutadans allò que passa al seu voltant i, alhora, esdevenen instruments de cohesió social, de reforç de la identitat del poble, d'acollida dels nouvinguts, i de conservació i normalització linguù.stica. És per això que, amb el pas dels anys, es converteixen en una font històrica i documental de primera mà. A Riudoms no han faltat mai iniciatives de premsa local de tot tipus, promogudes per institucions, entitats del poble, grups d'amics, empreses, partits polítics, l'església o centres educatius.